Poemes d'amor en català

Claudiaa

eii..yo recité este poema de memoria delante de la clase!!! casi no me costó..jjaja qué recuerdos..

Nixie

Potser només ets l’ombra rient i fugitiva
d’un desig obstinat a habitar dins la ment,
i t’he cenyit entorn amb carn de pensament
i amb sang de mes batalles t’he fet encesa i viva.

Amor, potser el suau sospirar que de tu
ve a mi, és tan sols la folla ressonança
d’aquell desig fet música, i és, damunt ta semblança,
ma pròpia joia el sol que s’hi atura i lluu.

No hi fa res: jo t’hauré amat carnal i eterna;
fugirà l’ombra, mes ja el meu únic destí
serà allò meu que no mor, que morirà amb mi,
-que tu sola, oh Amor, hauràs pogut saber-ne.

Carles Riba

No Registrado

tinc tantes coses que dir-te,
idees de tots els sabors:
amargues, àcides, dolces
, agres, picants....
de tots els colors i textures:
lluminoses, esperançadores,
genials, fosques, banals...
plenes de sentiments i sensacions,
buides de judicis o rancor.
tot que en aparéixer s'esvaeix.
tant que dir-te,
tant que mirar-te,
tant que respirar-te,
tocar-te...
que em sembla que em vaig esvaint
amb cada paraula i cada desig que s'esvaeix.
per això t'escric,
per que quede alguna cosa de mi...
encara que no ho llisques.
perquè sent que muic si muic pera tu,
si ja no necessites dir-me,
mirar-me,
respirar-me,
tocar-me.

No Registrado

Si tu fossis una estrella
que bé que m'ho passaria
amb tu
jugaría i jugaría.

Si tu fossis una estrella
que bé em sentiria
perquè veure't
et veuria cada dia

Si tu fossis una estrella
només la teva llum
el vent
es la trauria

Si tu fossis una estrella
de tu
m'enamoraria





Érika Vickers

No Registrado

Ulls de blat

He vist en els teus ulls daurats de blat
el vent que enfilava una cançó
he deixat que els teus llavis de cotó
m’encomanin el seu regust rosat

He sentit papallones als meus dits
i llumetes al blau fosc del teu petó
resseguint amb les parpelles l’emoció
que eriçava l’aurèola del teus pits

He frisat per beure del teu alè
ambrosia del desig mai esgotat
enllaçant el teu cos tan somniat
a l’ombra tímida del meu plaer

He soterrat les mirades de l’ahir
sota un sol que llueix amb la teva imatge
fent del teu cos el bell paratge
on si puc, vull fer viure el meu morir.

Narcís AM