|
Aquestes paraules no s'adrecen a ningú, sense destí però amb l'origen en un cor perdut, cerquen l'interlocutor que mai no troben. Perdut en el seu propi desconeixement, nàufreg en un mar de sentiments que no comprèn.
És així com, una vegada més, se sent malalt de no estimar. Què ha perdut pels corriols de l'amor quan pres de l'estimació no ha sabut estimar?
Per a què serveix el desig si no sap on va? Per a què serveix voler si no sap el què? Per a què serveix saber si no s'entén? Per a què serveix sentir, ...si no sap plorar.
|
Modo Hilado